Inauguració de la seu del Consulat de Mèxic a Barcelona
Inauguració de la seu del Consulat de Mèxic
Text extret: Els Asteques en la casa del Sultà; de Rafael Wirth, publicat en LA VANGUARDIA.
Barcelona, 7 d’octubre de 2003
“La petjada arquitectònica de Puig i Cadafalch, els capricis del sultà marroquí Muley-Afid, la fantasia dels asteques i la figura Sealtiel Alatriste han aconseguit que la nova seu del consolat de Mèxic a Barcelona sigui avui una peça de luxe. La casa-torre, al passeig de la Bonanova 55, es va convertir des de dilluns a la nit a la seu oficial del consolat de Mèxic. Rehabilitada, habitada, oberta.
El cònsol, Seltiel Alatriste, és culte escriptor i brillant en els seus discursos. Com orador, es va posar davant el micròfon i va explicar una anècdota als convidats que assistien a la luxosa inauguració de la nova seu. Quan Mèxic va haver d’abandonar el seu consolat a rambla de Catalunya-Diagonal a la Barcelona de 1939, van marxar cap a França els diplomàtics i el personal. Abans ja s’havien evacuat documents i altres objectes via Portugal. Però quedar un rellotge de fusta que va ser recollit pel conserge de l’edifici. Marcaven les agulles les dues hores. Quan Mèxic va tornar a obrir a Diagonal-Ganduxer un nou consolat a Barcelona, que això ja va ser el 1978, el fill del conserge va acudir al consolat i va lliurar el rellotge que havia guardat el seu pare durant tants anys. Seguien les agulles marcant les dues de la tarda, o del matí…
El rellotge està ara a la nova seu del consolat, afegint el seu tic-tac de la història passada als nous horitzons mexicans. Els editors, escriptors, polítics, empresaris que van acudir a la inauguració de la nova seu van contemplar l’edifici, el van visitar i apreciar les pintures anònimes que es troben a una de les estances. Ja vaig explicar fa pocs dies els motius d’aquests dibuixos: l’esport, la vida ociosa, el descans de la societat barcelonina el 1914. S’ignora, m’assenyala l’arquitecte Jordi Garcés, qui els va dibuixar, però se sap que els catalans i mexicans de ara tenen intenció d’oblidar parcialment l’oci i moure i impulsar totes les activitats d’una i altra societat.
Per això van acudir el dilluns representants de la societat civil i empresaris (Comtessa de Godó, Rodés, Vilarasau, Serra Ramoneda…) i polítics catalans (Llimona, Mascarell, López Raimundo…), per millorar les relacions amb els mexicans, encapçalats per Enrique Berruga, subsecretari de relacions exteriors a Mèxic; Pablo Gómez, de la secretaria de relacions exteriors, i Gabriel Jiménez, ambaixador a Madrid. Ja hi ha realitats econòmiques i culturals i moltes esperances en la projectada fundació Casa Mèxic, de la qual formaran part empresaris d’aquí i d’allà.
La seu del consolat, una bombonera, un bombó, un capritx, va ser, així doncs, escenari d’un acte important, trufat més tard amb la participació del grup mariachi Semblanza Mexicana. Però els responsables de la missió diplomàtica han de tenir molta cura que el majestuós marc no paralitzi l’activitat. Que, com va dir el subsecretari, cal posar a les vuit les agulles del rellotge, que encara marquen les dues des d’aquell nefast dia de 1939”
0 Comentarios
Atrévete en ser el primero en comentar